Pakistan: nou companys del CMI desapareguts per l’exèrcit!

NOTA URGENT: En aquest moment (25/04/18) rebem informacions de que tres altres companys del Corrent Marxista Internacional a Karachi van ser segrestats ahir pels Rangers. El nombre de companys desapareguts ascendeix doncs a 9.

[Source]

Set [ara nou] companys de la Corrent Marxista Internacional (CMI) van ser detinguts el dia 22 d’abril a Karachi per l’exèrcit i els Rangers de Sidh, un departament estatal paramilitar famós pels seus assassinats extrajudicials. Fins al moment, continuen desapareguts. Necessitem plantejar aquesta qüestió al moviment obrer i estudiantil de tot el món. Necessitem missatges de protesta i solidaritat. Em d’actuar ara!

Els camarades van ser detinguts perquè es van unir a la protesta solidària del Moviment Paixtú Tahafuz (de Protecció) (PTM) davant el Club de Premsa de Karachi el dia 22 d’abril. El company Karim Parhar de Quetta i el Dr. Aftab Ashraf de Lahore es van dirigir als manifestants i van explicar el paper reaccionari i brutal de l’Estat paquistanès. Altres companys estaven plantejant consignes de solidaritat amb el PTM i condemnant les atrocitats de l’Estat contra els paixtuns en les zones tribals i en tot el país.

La protesta a Karachi s’estava organitzant a petició de la direcció del PTM, ja que se’ls hi negava el dret a celebrar una reunió pública i pacífica a Lahore. Alguns líders del PTM van ser arrestats a Lahore la nit del dia abans de la reunió, i el lloc de trobada va ser omplert amb aigües residuals. Més tard, els líders detinguts del PTM a Lahore van ser alliberats sota la pressió del moviment, però van demanar als seus membres i simpatitzants que realitzessin protestes en totes les ciutats del país.

A la protesta de Karachi, els camarades del CMI van anar-hi a expressar solidaritat contra aquesta brutal opressió i mostrar el seu recolzament al PTM.

El PTM està duent a terme una Llarga Marxa a Pakistan en la que han celebrat actes públics a moltes ciutats de tot el país. El 8 d’abril es va celebrar una reunió pública a Peshawar en la que van participar més de 150.000 persones. En aquesta reunió, els oradors van anunciar un pròxim acte a Lahore el 22 d’abril. Les autoritat estatals van fer tot el possible per impedir que es dugués a terme aquest acte. Es van fer crides amenaçants als organitzadors i a tots els que intentaven estendre la solidaritat amb aquest moviment. L’acte públic de Lahore va ser un gran pas endavant per a aquest moviment perquè fins ara estava restringit a les àrees paixtunes. Però aquest acte podria estendre’s a altres zones de tot el país i membres d’altres nacionalitats podrien unir-s’hi per a compartir els seus greuges contra l’estat.

Contra tot pronòstic, aquest acte a Lahore es va celebrar amb èxit amb milers de participants, no només a Lahore, sinó que també a altres ciutats de Punjab. La direcció del moviment va explicar una vegada més els incidents que van ocórrer en les zones tribals durant l’última dècada, en les que van morir persones innocents en nom de les operacions de l’exèrcit, mentre els talibans i altres fundamentalistes islàmics gaudeixen del suport i el recolzament de l’Estat. També es va explicar que quasi 4000 persones van ser venudes als Estats Units com a “terroristes”. Quan les seves famílies intentaven trobar-les a traves de canals legals i oficials, van ser fustigats i amenaçats amb greus conseqüències. El PTM exigeix l’alliberació de 32.000 “persones desaparegudes” per l’exèrcit de Pakistan.

El CMI de Pakistan i els camarades de l’Aliança de la Joventut Progressista (PYA) han donat suport des del principi a aquest moviment, que haestat intentant difondre la seva veu a zones de tot el país. El PYA va convidar al líder del PTM, Mansur Pashteen, a Faisalabad per al dia 15 d’abril, per a que els estudiants i treballadors de Faisalabad poguessin expressar-li la seva solidaritat. Però les autoritats estatals van cancel·lar la reserva de la sala del Club de Premsa de Faisalabad i van amenaçar als organitzadors amb trucades intimidatòries. Els camarades del PYA van organitzar una nova reunió en una sala de la seu de l’Associació d’Advocats, però també va ser cancel·lada a última hora sota la immensa pressió de l’exèrcit pakistanès. L’administració de la universitat també va obligar els estudiants que organitzaven aquest esdeveniment a cancel·lar-ho; els hi van dir que, si no ho feien, serien suspesos de la universitat. Els estudiants van ser intimidats amb amenaces de que també es podrien convertir en “gent desapareguda” si no deixaven de donar suport al PTM. En aquest moment, la direcció del PTM va decidir cancel·lar l’esdeveniment i centrar-se en els preparatius per a l’acte de Lahora del dia 22.

En un incident separat, els camarades del PYA a Multan també van ser amenaçats pels serveis secrets de Pakistan i van ser interrogats durant tres hores. Els hi van demanar que cancel·lessin l’acte del 13 d’abril en el que estaven commemorant el primer aniversari de la mort de Mashal Khan. En aquesta reunió anaven a recolzar el PTM. Més tard, els camarades van convertir aquesta reunió en una protesta pública, fent-la davant el Club de Premsa de Multan.

Més tard, els serveis secrets van interrogar a un camarada dirigent del CMI de Pakistan, Aftab Ashraf, durant més d’una hora. Livan demanar que renunciés a les seves activitats revolucionàries.

Malgrat totes les amenaces i intimidacions, una gran delegació de camarades del CMI van participar a la reunió pública del PTM a Lahore amb consignes revolucionàries. Portaven pancartes solidàries amb les reivindicacions del PTM i es van comprometre a portar-les als treballadors i estudiants de Lahore. Els companys del CMI també es van unir a protestes de solidaritat a Karachi, Quetta i altres ciutats del país. A Karachi, els camarades van ser seguits per agents dels serveis secrets després de la protesta i detinguts sota una gran presencia de personal armat i de l’esquadró de desactivació d’explosius. Encara que l’operació de detenció va ser dirigida pels Rangers (un equip paramilitar), el personal de l’exèrcit també va hi era present coordinant l’operació.

Els detinguts fins ara són: 1) Karim Parhar, líder delPTM y del Front Obrer Vermell (RWF) de Quetta, 2) Attaullah Afridi, organitzador del PYA de Karachi, 3) Aftab Ashraf, organitzador central del RWF, 4) Umer Riaz, organitzador del PYA de Islamabad, 5) Zain ul Abideen, organitzador central del PYA, 6) Gulbaz, organitzador del RWF de Cachemira, 7) Bilawal Baloch, organitzador del PYA de Baluchistán. [Hem d’afegir des d’ahir, 24 d’abril, a Yasir Irshad i Shai Razai, detinguts a Karachi.] Ningú ha sigut informat sobre els seus paradors fins al moment i no s’ha registrat cap acusació en contra seva. Aquesta és la pràctica habitual de la policia i l’exèrcit a Pakistan, contra la qual ha esclatat un gran moviment de masses al país.

Les autoritats estatals estan fent tot el possible per aixafar aquest moviment i ofegar-lo en sang. Els mitjans de comunicació corruptes fins ara han boicotejat aquest gran moviment i estan atiant un odi verinós contra ell. Tots els partits polítics en el parlament són còmplices en aquest crim i donen suport al brutal aparell d’Estat en l’àmbit polític. Rao Anwar, l’oficial de la policia que va assassinar al ciutadà paixtú Naqibullah Mehsud (molt conegut a les xarxes), i que va propiciar l’esclat del moviment, ha estat fins ara rebent un tracte exquisit per part del Tribunal Suprem i totes les altres autoritats. Zardari, ex president de Pakistan i dirigent del Partit Popular de Pakistan, va dir que Rao Anwar és un “noi valent” després de dur a terme aquest assassinat.

Els treballadors i camperols de Pakistan, conjuntament amb els estudiants revolucionaris, no tenen cap amic en la direcció d’aquests partits, mentre que l’Estat els està aixafant amb tota la seva força. Ells només fan una crida als seus germans i germanes de tot el món per a que se solidaritzin amb ells en aquesta hora crítica. Exigim l’alliberació dels nostres 7 [9] camarades del CMI segrestats per l’exercit paquistaní. El seu únic delicte és haver expressat els seus punts de vista sobre l’estat i donar suport al PTM davant el Club de Premsa de Karachi el dia 22 d’abril. Exigim també que les reivindicacions del PTM s’acceptin immediatament i que l’Estat posi fi a les seves atrocitats en les zones tribals, i que deixin de donar suport al fundamentalisme islàmic. També condemnem les intervencions imperialistes a Pakistan, que han creat aquests monstres i han donat suport al brutal estat paquistanès. La nostra única força és la solidaritat. Jurem continuar lluitant fins a la victorià. El nostre objectiu és eliminar a aquest podrit sistema capitalista a través d’una transformació socialista de la societat.

Visca la CMI! Treballadors del món, uniu-vos! Lal Salaam!

Porta aquest cas al teu sindicat, agrupació de partit, sindicats i grups estudiantil i envia missatges de protesta a:

– A l’ambaixada de Pakistan a l’Estat espanyol i el consolat a Barcelona: This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. i This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

– Al primer ministre, Shahid Khaqan Abbasi, a l’oficina del primer ministre Islamabad: This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

– A l’oficina Nacional de Policia de Pakistan: http://www.npb.gov.pk/index.php/play-part/

Amb copies a: This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. y This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

Llegiu també l’informe de Reuters (en anglès) https://www.reuters.com/article/us-pakistan-protests/pakistan-group-says-nine-activists-missing-after-backing-rights-movement-idUSKBN1HV2JM i el comunicat emès pel Sindicato Andaluz de Trabajadores http://luchadeclases.org/estado-espanol/62-movimiento-obrero/2705-solidaridad-con-la-cmi-en-pakistan-aparicion-con-vida-de-los-companeros-desaparecidos.html