Eleccions a Grècia: Si l'Esquerra estigués unida podria haver guanyat. (I)

Els resultats de les eleccions parlamentàries d'ahir [6 de maig] a Grècia - un terratrèmol polític - són un clar indici de la creixent radicalització de la societat deguda a l'estancament històric del capitalisme i al moviment cap a una situació obertament revolucionària.

SYRIZA és el gran guanyador de les eleccions i s'ha convertit en la veu indiscutible del gir a l'esquerra de les masses treballadores. L'alt percentatge de vots que ha rebut i el seu creixement sobtat que planteja la possibilitat concreta d'arribar al poder, estan retornant la confiança a la classe obrera i a les masses pobres després de dos anys de nombroses derrotes, i ha col·locat a la classe dominant contra la paret, duent-la a la confusió i al caos.

Els grans perdedors, d'altra banda, són el partit conservador Nova Democràcia i la direcció burgesa del PASOK (Partit Socialista), que ha sofert un col·lapse electoral sense precedents, mentre que els principals suports d'un possible nou Govern burgès, LAOS i l'Aliança Democràtica (Dimokratiki Symmachia, de Daura Bakoyanni) també han resultat aixafats i no han pogut aconseguir els vots suficients per entrar al nou Parlament. L'únic partit del camp tradicional de la burgesia que ha reunit un nombre satisfactori de vots, ha estat el partit dirigit per Kammenos, els "Grecs Independents" (Anexartiti Hellines), que s'ha basat en discursos demagògics anti-austeritat. Els neonazis de "Alba Daurada" (Chrysi Avgi) s'han beneficiat de la desintegració dels partits burgesos tradicionals i de la confusió política entre les capes més endarrerides de la petita burgesia, per aquest motiu han pogut aconseguir un percentatge relativament alt, la qual cosa representa una advertència per a l'Esquerra i el moviment obrer.

El Partit Comunista [KKE] ha revelat un quadre d'estancament, fracassant en el seu intent de guanyar nous partidaris en el "mar" de votants que es movien cap a l'esquerra. Finalment, el partit de "l'Esquerra Democràtica" (Dimokratiki Aristera) va veure com l'elevada pujada electoral que semblava tenir fa només tres mesos s'ha "desinflat" sobtadament i ha estat incapaç d'arrelar dins de les masses treballadores.

Aquests resultats electorals no permeten la formació d'un Govern burgès de coalició, ja que Nova Democràcia i el PASOK en conjunt no han aconseguit una majoria al Parlament, malgrat la bonificació de 50 escons extres que la llei electoral atorga al partit més votat, en aquest cas, Nova Democràcia. Això explica per què unes noves eleccions, que s'espera tendran lloc al juny, són una necessitat absoluta per a la burgesia, però també són una nova, i encara més històrica, oportunitat per a l'esquerra.

Nova debacle

La direcció de Nova Democràcia, que cercava els vots suficients per poder governar en solitari, només ha obtingut el 18,87%, amb prop d'1.200.000 vots. I ha estat gràcies a la legalització del "frau" de la llei electoral que ha aconseguit 108 escons. El partit ha perdut 14,6 punts percentuals del 33,47% aconseguit el 2009, que fins llavors havia estat el mínim històric d'aquest partit tradicional de la burgesia, i també ha perdut gairebé un milió de vots en xifres absolutes. Aquest resultat és un desastre per a Nova Democràcia i, objectivament, no només planteja el qüestionament de la seva direcció sinó també la pròpia sostenibilitat del partit.

Els resultats electorals de ND a les grans ciutats s'han desplomat a nivells històricament baixos en comparació amb les dades del passat per al principal partit burgès del país. En el primer districte electoral d'Atenes, ha reduït els seus vots 15,95 punts percentuals (del 31,75% al 17,79%); en el segon districte electoral d'Atenes, 14,22 punts (passant del 26,62% al 12,4%); en el segon districte electoral del Pireu, 13,29 punts percentuals (del 23,06% al 9,77%); en el primer districte del Pireu, 16,33 punts (passant del 32,97% al 16,44%); en el primer districte electoral de Salònica, la segona ciutat del país, ND ha reduït els seus vots en 15,55 punts percentuals (del 30,3% al 14,80%) i en el segon districte electoral de Salònica, 17,61 (passant del 37,62% al 20,01%).

Ja una sèrie de figures destacades de ND, els agents i apologistes de la classe dominant, estan plantejant obertament la qüestió de la direcció del partit i han fet una crida per a una re-unificació dels fragments que s'havien separat prèviament de ND (LAOS, Aliança Democràtica, Grecs Independents). Això no obstant, a part del fet que el temps fins a les properes eleccions és molt limitat, el retorn de ND als resultats anteriorment alts no es pot aconseguir a través d'un mer "re-acoblament" d'aquests fragments, ja que en el període que hem entrat, la majoria de la societat grega es mou clarament cap a l'esquerra.

Malgrat totes les còmiques maniobres polítiques de Samaras, el seu principal dirigent, que ha contribuït a la decadència i obsolescència de ND, el desastre electoral del partit no ha estat el resultat de la falta de lideratge sinó que, en darrera instància, reflecteix la creixent debilitat política i estancament de la classe dominant, conforme el capitalisme grec avança a tota màquina cap a un cessament de pagaments desordenat i a la sortida de la zona euro.

SYRIZA - Una oportunitat per arribar al poder i les noves tasques que té per davant

Els resultats d'ahir revelen que SYRIZA s'està transformant dia a dia en un fort moviment de masses capaç d'arribar al poder. El seu èxit es deu, sobretot, a la seva crida persistent per un Govern de l'Esquerra, la qual cosa ha donat esperances polítiques de nou a les masses desesperades de la classe treballadora i dels pobres.

La poderosa dinàmica de SYRIZA s'ha centrat en tots els moviments socials progressistes, que sempre, tard o d'hora, s'estenen i atrapen a la població sencera d'un país; a la classe obrera i als grans centres urbans. Dins d'aquesta capa important de les masses, SYRIZA és ara el primer partit indiscutible i, si afegim als seus vots els de el Partit Comunista, veim com ha emergit una esquerra comunista poderosa, i també que un Govern de l'Esquerra és la demanda política bàsica dels treballadors.

SYRIZA ha aconseguit un sorprenent 16,78% a tot el país, incrementant els seus vots en 12,18 punts percentuals en comparació amb 2009 (quan només va rebre el 4,6% dels vots) i prop d'1.100.000 vots en total, 800.000 més que el 2009 (quan només va aconseguir 315.655).

La base fonamental de suport a SYRIZA són les circumscripcions electorals de les masses de la classe obrera i les grans ciutats, on les forces aliades de SYRIZA generalment han quedat en primer lloc. En el segon districte d'Atenes, el major districte electoral del país, SYRIZA ha passat del 7,4% el 2009 al 21,81% ara, situant-se com el primer partit. En el primer districte d'Atenes ha passat del 7,98% al 19,09%. En el segon districte del Pireu, ha passat del 5,65% el 2009 al 23,85% ara. En el primer districte de Salònica, va passar del 5,77% al 17,46%. En el segon districte de Tessalònica ha passat del 4,08% el 2009 al 14,42% ara. Al Municipi de Patras ha passat del 5,28% en 2009 al 25,41% ara.

Alguns exemples notables són els resultats de SYRIZA als barris populars d'Atenes. A Peristeri, SYRIZA ha augmentat els seus vots des del 6,5% el 2009 fins al 24,0% ara. Al Municipi de Nea Ionia ha passat del 7,36% al 24,62%. Al Municipi de Perama ha passat del 4,23% al 22,03%. Al municipi de Keratsini-Drapetsona ha crescut del 5,78% fins al 24,41%.

Això demostra clarament que amb aquests increments massius en el vot, SYRIZA s'ha transformat en el partit de masses fonamental de la classe obrera. Després de tres dècades de domini del PASOK, la direcció política dins de la classe obrera ha tornat al moviment comunista. Aquesta és una gran oportunitat històrica que la direcció de SYRIZA no ha de deixar estar. Té el deure de rebutjar qualsevol tipus de cooperació amb els partits burgesos i, basant-se en el gran suport que ha rebut de les masses treballadores, enarborar la causa del Socialisme, apel·lant constantment al Partit Comunista a formar una aliança política per a la lluita pel poder.

D'altra banda, és hora que SYRIZA abandoni la seva estructura actual d'aliança feble entre un gran partit tradicional (Synaspismos) i diverses organitzacions petites d'esquerra i "d'individus" per transformar-se en un gran partit de masses que organitzi a la classe obrera i a la joventut.

També és hora que SYRIZA abandoni les seves febles demandes programàtiques, i comenci a desenvolupar el programa polític que s'adeqüi a la situació actual. Els marxistes de Synaspismos creim que el que realment necessita SYRIZA en aquests temps de crisi històrica i decadència del capitalisme és un programa socialista basat en la idea que la principal tasca d'un govern de l'Esquerra és reemplaçar aquest sistema podrit en una economia democràticament planificada, on les palanques fonamentals de l'economia siguin nacionalitzades, mentre que al mateix temps derroquem l'Estat burocràtic burgès, autoritari i corrupte, per substituir-lo per les institucions del moviment obrer, per una genuïna democràcia obrera [per a més detalls sobre aquest punt, llegir el nostre recent article SYRIZA: "Els '10 punts' i el govern de l'Esquerra", (en grec)].

La classe obrera i les masses pobres no poden esperar. La crisi capitalista està condemnant-les a la pobresa, mentre que la creixent reacció burgesa -, tant en l'expressió més moderada de Samaras, Chrysochoidis i Kammenos, com en la més extremista neo-nazi “d'Alba Daurada” - està esmolant les seves dents. L'impuls cap a endavant de SYRIZA és avui poderós, però el camí cap al poder no està exempt d'obstacles. Després de la confusió inicial i el pànic, la classe dominant en estreta col·laboració amb la "Troika" (la Unió Europea, el FMI, i el Banc Central Europeu), contra-atacarà en molts de fronts, amb represàlies polítiques i econòmiques, i tractarà d'aprofitar qualsevol debilitat possible, retirada i il·lusions per part de la direcció de SYRIZA sobre la possibilitat d'un camí “suau”, “pacífic” i “gradual” cap a la presa del poder i el canvi social.

Per desfer-se de la “Troika” d'una vegada per totes, per tal d'abolir les seves lleis, recuperar tots els drets que ens han pres i implantar el nostre programa, hem d'estar llestos per lluitar seriosament pel poder! Hem d'organitzar les masses lluitadores, assegurant que disposin dels mitjans necessaris per defensar-se de la violència i terror de l'Estat, tan oficial com no oficial. A cada lloc de treball i cada barri, ha arribat l'hora de crear amplis comitès del Govern de l'Esquerra, que garantirà la implantació del programa un pic al poder.