Eleccions a Grècia: Conclusions d'un terratrèmol polític

En aquesta segona i darrera part del nostre anàlisi de les eleccions gregues (llegir la primera part: Grecia: si l'Esquerra estigués unida podria haver guanyat) ens fixam en la situació del Partit Comunista (KKE) i en el destí del PASOK.

També es tracta la nova situació de la dreta amb els Grecs Independents i el neonazi Alba Daurada, una advertència de com es poden desenvolupar els esdeveniments en el futur si l'Esquerra no és capaç d'oferir una manera de sortir del cul de sac. Finalment indicam el programa i les tàctiques que s'han d'adoptar per a unir l'Esquerra sota un programa socialista revolucionari.

La direcció del Partit Comunista va limitar l'impacte del partit

Els resultats electorals del Partit Comunista Grec (KKE) revelen objectivament un fracàs polític seriós. El seu resultat de 8,48% (26 diputats) és un augment de la seva força electoral d'amb prou feines un 0,94% pel que fa a les eleccions de 2009, en una situació en la qual centenars de milers de treballadors i de joves es van moure cap a l'esquerra. Mentre que SYRIZA va guanyar 800.000 vots, el Partit Comunista va guanyar només 18.823.

La raó d'aquest decebedor resultat es deu a la persistent negativa de la direcció del partit a oferir la perspectiva d'una solució visible de poder, d'un govern alternatiu, a les masses. Tot ho varen fer amb l'excusa de la "immaduresa de les condicions" i la "necessitat d'una oposició forta".

La direcció del KKE ha utilitzat tot tipus de trucs en el seu intent de diferenciar entre govern i autoritat, identificant qualsevol govern d'esquerra amb l'autoritat del Capital. En lloc d'acceptar la crida de SYRIZA per la unitat i combinar això amb la presentació del programa revolucionari correcte que un govern d'esquerra hauria de posar en pràctica -i comportar-se, per tant, com els supòsits comunistes "ortodoxos" que diuen ser- es varen negar fins i tot a entrar en debats sobre aquesta unitat. En el seu lloc, es varen limitar a fer referències a un abstracte "poder popular" que s'establiria en algun moment desconegut en el futur.

Les masses treballadores per tant varen haver de triar a les eleccions entre dos tipus d'esquerra. Allà estava el Partit Comunista, que va presentar tots els intents de plantejar un govern d'esquerra en aquest Parlament com alguna cosa obsoleta i sense sentit. I allà estava SYRIZA, que amb la consigna d'un govern d'esquerra oferia una perspectiva real i concreta d'alternativa de govern, encara que amb un programa poc clar, contradictori i insuficient.

Davant aquestes eleccions, finalment, les masses, en lloc de la passivitat i del fatalisme, varen optar per l'esperança política. Per tant les tàctiques de la direcció del Partit Comunista, en la pràctica varen resultar ser el major obstacle per al desenvolupament de la força electoral del partit.

Va ser la classe obrera, en particular, la que va condemnar les tàctiques de la direcció del Partit Comunista de forma visible a les grans zones obreres i municipalitats d'Atenes i El Pireu. Així, mentre que a nivell nacional el partit va aconseguir un lleuger augment, a la segona circumscripció d'Atenes va perdre un 1,2%; a la segona circumscripció del Pireu va perdre un 0,59%; i significativament a la municipalitat de Nea Ionia (un populós barri obrer d'Atenes) va perdre un 1,7%; a la municipalitat de Peristeri 0,5% i en la de Perama un 0,8%.

Els resultats electorals mostraren que si hi hagués hagut una coalició electoral Partit Comunista-SYRIZA, la formació d'un govern de coalició de l'Esquerra hagués estat possible. Hem de tenir en compte a més, que aquesta aliança podria haver atret molts més vots que els aconseguits per una simple suma dels dos partits per separat.

L'apropament sectari de la direcció del Partit Comunista a la cridada per a un govern de l'Esquerra va tenir tres conseqüències devastadores. Per aquesta raó, s'ha perdut una oportunitat històrica d'un govern capaç d'arrabassar el capitalisme de sota arrel. Ha desanimat les bases del Partit Comunista i ha prevengut qualsevol increment de la influència del partit entre sectors més amplis de les masses. També ha donat una excusa a la direcció de SYRIZA per a cercar aliats a la dretana Esquerra Democràtica o, inclús sota desesperació, en la direcció dels Grecs Independents, alterant fundamentalment les característiques d'un govern d'esquerres. [Posteriorment aquesta opció ha estat descartada per la pròpia direcció. Nota posterior del traductor]

Els mals resultats del Partit Comunista són una afirmació contundent de la necessitat urgent d'un canvi de política. Les bases actives del Partit i de la Joventut Comunista han de demandar que els partit torni a al camí del genuí Leninisme, que posi endavant les demandes per un govern obrer, un govern de l'Esquerra amb un programa socialista, seguint la tàctica del Front Obrer Unitari.

Càstig al PASOK a tota Grècia

El PASOK va ser el partit més castigat pel vot de la classe obrera. La seva direcció dretana ha pagat un alt preu pel seu servilisme cap a la classe dominant i a la “Troika”.

Milions de treballadors varen seguir els resultats de la nit electoral amb evident entusiasme, ja que desenes d'arrogants arribistes "socialistes", fins a ahir apologistes del govern dels bancs, varen quedar fora del nou Parlament, després d'haver estat abandonats en massa pels seus electors anteriorment lleials.

Els resultats varen confirmar la nostra posició que, a causa de la seva consolidada direcció de dreta, el PASOK s'està movent ràpidament cap a l'alienació total i permanent de la classe obrera, especialment entre les edats més productives (els menors de 45 anys d'edat). Així, la seva força electoral ha caigut del 43,92% al 13,18% En el termini de dos anys i mig! Des de 3.012.542 vots el 2009, el PASOK ha sofert una caiguda fins als 835.000!

A les grans ciutats i centres urbans, els bastions tradicionals del PASOK, va rebre percentatges de vot d'un sol dígit i, en la majoria dels casos, va acabar per davall de la tercera posició que va ocupar a nivell nacional. A la primera circumscripció d'Atenes va ocupar el tercer lloc amb el 9,71%; a la segona circumscripció d'Atenes va quedar en cinquè lloc amb el 9,07%, en la segona circumscripció del Pireu va quedar en sisè lloc amb el 8,16%; en la circumscripció primera de Salònica va arribar en quart lloc amb el 10,44%; en la segona circumscripció de Tessalònica, va quedar en quart lloc amb l'11,23%; i en el Municipi de Patras va quedar tercer amb el 10,86%.

Tenint en compte el fort impuls de SYRIZA i de l'esquerra en general, no és possible que el PASOK recuperi els seus percentatges en les noves eleccions de juny. L'escenari més probable és que la direcció de Venizelos posi en pràctica immediatament els seus plans de "refundar" el partit, eliminant el símbol i el significat del vell PASOK esquerrà, i la seva possible fusió amb figures polítiques i polítics que vénen directament del camp tradicional de la burgesia, per construir un partit clàssic centrista burgès.

La posició de Venizelos sembla no estar obertament qüestionada en l'actualitat. Però després d'una nova derrota consecutiva el proper juny, en absència d'una mínima oposició d'esquerra a la direcció, els conflictes entre els diferents membres de dreta de la direcció esclataran, amb conseqüències impredictibles per a la cohesió del partit.

Històricament, el dia de les eleccions va marcar la transformació del PASOK d'un partit basat fonamentalment en les àmplies masses treballadores en un partit amb poc impacte, principalment entre votants majors d'edat.

Grecs Independents: successors de LAOS en el lloc de la dreta "populista"

El partit del Sr. Kammenos, que va confirmar les enquestes prèvies, va aconseguir un 10,6%, al voltant de 670.000 vots i 33 diputats. Els Grecs Independents, amb la seva important votació, varen aconseguir fer col·lapsar el suport a LAOS en l'espai de la dreta "populista", i estan tractant de representar políticament la part de la burgesia grega que ha acceptat com a inevitables la fallida incontrolada de l'Estat i una tornada al Dracma, i que està tractant de contenir el moviment de les masses cap a l'esquerra mitjançant l'ús d'una retòrica nacionalista i anti-memoràndum.

El partit de Kammenos, com ja hem assenyalat, no hauria de ser vist, ni tan sols indirectament, com a part de les forces "anti-memoràndum progressistes". Des d'aquesta perspectiva, definitivament va ser un error de la direcció de SYRIZA, haver anat tant enfora com per considerar als GI com un suport potencial per a un govern de l'esquerra. Aquesta tàctica pot ser que no hagi danyat a SYRIZA en aquestes eleccions, però sens dubte va afavorir el Sr. Kammenos. Aquest darrer, en presentar-se com un aliat potencial i quedar enquadrat com a part d'un esquema electoral amb tant potencial com SYRIZA, va aconseguir donar-li impuls al seu propi partit.

El partit de Kammenos, no obstant això, no té gens de progressista. El seu programa és un mosaic de posicions reaccionàries que defensa els mètodes bonapartistes de govern. És un enemic gran i perillós per a l'esquerra, actuant pràcticament com un baluard de protecció de la classe dominant en contra d'aquella. En conseqüència, no pot permetre's cap forma de relació política amb els GI per part de SYRIZA.

"Alba Daurada": l'ascens dels neonazis, una advertència per a l'esquerra i el moviment obrer

Sens cap dubte un dels guanyadors de les eleccions va ser l'organització neonazi “Alba Daurada”. Des de l'oblit polític absolut el 2009, amb el 0,29% i 19.624 vots, Alba Daurada es va disparar fins al 6,97% i els 440.894 vots, Aconseguint 21 escons al Parlament.

La clau per comprendre les causes d'aquest efecte és, sens dubte no el "poder" de les idees ni els mètodes nazis d'Alba daurada, sinó el mateix efecte catalitzador de la profunda crisi i decadència del capitalisme, i de les institucions que ho representen, en la consciència d'un segment específic de la societat.

La marginació violenta de centenars de milers d'ex petit-burgesos; la por de seguir el mateix camí dels pocs que encara queden; i la forta caiguda en els nivells de vida del violent apilament de milers d'immigrants empobrits als "guetos de les grans ciutats", juntament amb l'absència d'una solució visible dels partits de la classe obrera, estan empenyent a les capes petit burgeses més endarrerides cap a l'extrema dreta, especialment als seus sectors juvenils que no tenen cap memòria de l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial ni de la Junta dels Coronels el 1967-1974.

La petita burgesia econòmicament desgastada i políticament endarrerida que cerca desesperadament un canvi radical en l'extrema dreta, conforme la crisi s'aprofundeix i els polítics burgesos tradicionals estan resultant ser cada vegada majors delinqüents, gira cap al que sembla "dinàmic" a fi  "d'eliminar el caos" que va ser generat pel capitalisme, amb els seus símptomes d'emigració massiva i lluita de classes explosiva. El partit LAOS, amb el seu dirigent Karatzaferis al capdavant, en participar a l'anterior govern "tecnòcrata" de Papademos, va perdre l'avantatge d'aparèixer, davant els ulls de la petita burgesia copejada, com "anti-sistema". Inevitablement, la següent opció d'una part d'aquest grup de gent va ser orientar-se al cada vegada més notori Alba Daurada.

Per descomptat, els neonazis no ofereixen absolutament cap "medicina" per garantir els interessos dels seus electors, i és com a mínim ingenu pensar que aquesta és la seva intenció. La història dels dirigents i de la senda política d'Alba Daurada, demostra que són les tropes auxiliars de la reacció, un grup fundat per fer el "treball brut" que els mecanismes formals de la repressió estatal no poden fer, com és sembrar el terror, sense limitacions "legals", entre els activistes d'esquerra i els immigrants. El seu programa no conté solucions als sofriments causats pel capitalisme. Està ple de retòrica a favor de la violència física contra els quals s'aixequen contra el capitalisme.

El que va contribuir a l'augment del suport a Alba Daurada va ser la bancarrota dels dirigents de l'esquerra. Els quals no tenen el programa adequat, i fins fa molt poc tampoc tenien una solució de poder visible per guanyar el suport de les masses de la petita burgesia arruïnada.

Especialment per als immigrants, mai va haver-hi una iniciativa seriosa i massiva per organitzar-los en els partits d'esquerra i els sindicats, ni per integrar-los amb les masses obreres natives de les ciutats en formes comunes de lluita contra la degradació capitalista de les seves vides. Així que els neonazis, amb el respatller de l'Estat, varen intentar aprofitar aquesta bretxa, presentant-se a si mateixos com a persones que podien restaurar la "llei i l'ordre", especialment en el centre d'Atenes. Això els va donar una fama en tota la nació, ajudant-los a obtenir un gran nombre de vots en totes les circumscripcions del país.

Quins són les perspectives per Alba Daurada? Això depèn bàsicament de l'esquerra, i especialment de la direcció de SYRIZA després de l'èxit electoral del 6 de maig. És important seguir les tàctiques correctes per formar, tan aviat com sigui possible, el govern de l'esquerra, rebutjant qualsevol forma de cooperació amb els partits burgesos i, sobretot, donar una sortida política al sofriment perllongat de les masses amb un programa adequat.

Aquest programa ha d'incloure com a mínim, la nacionalització del sistema bancari amb l'eliminació dels deutes i proporcionar crèdit barat; la nacionalització dels negocis majoristes per eliminar als "intermediaris"; la nacionalització de la producció manufacturera centralitzada i la realització d'un programa d'obres públiques per donar feina a les classes mitjanes destruïdes i als immigrants, que passegen com a indigents en el centre de la capital i que són utilitzats convenientment com el boc expiatori per al verí racista d'Alba Daurada.

Només d'aquesta manera podrem eradicar la influència d'Alba Daurada, i transformar-ho de nou en un corrent polític marginal.

Al mateix temps, per descomptat, una de les primeres mesures d'un govern d'esquerra hauria de ser declarar Alba Daurada com a il·legal, al costat de les altres bandes feixistes que promouen la violència terrorista contra els immigrants i les organitzacions de l'esquerra i del moviment obrer.

ANTARSYA: el sectarisme ofegà les seves intencions “revolucionàries”

El grup ANTARSYA, una federació de petits partits i organitzacions que parlen en nom de  "l'esquerra revolucionària", va aconseguir amb prou feines un 1,19% i 75.439 vots. ANTARSYA va sofrir una terrible derrota, sobretot si es tenen en compte les expectatives de molts dels seus membres dirigents, els qui parlaven d'entrar al Parlament. Una vegada més, els companys d'ANTARSYA estan negant-se a treure conclusions a partir d'una llei històrica que es repeteix constantment: quan les àmplies masses treballadores es radicalitzen, es tornen cap a les seves organitzacions tradicionals de masses.

L'únic resultat de la persistència de petits grups que competeixen amb els partits i grups obrers de masses, entorn de la il·lusió que la influència d'aquests partits pot ser desplaçada, és empènyer a simples activistes polítics d'esquerra a la marginalitat política, a la frustració i al cinisme. El lloc de qualsevol revolucionari veritable avui està a desenvolupar el partit únic i de masses de SYRIZA, en una lluita coordinada per l'orientació marxista de l'esquerra i en la solució socialista revolucionària del poder.

L'abstenció, els moviments dels votants, i les “conclusions de qualitat”

L'abstenció en aquestes eleccions va augmentar del 30% el 2009 al 35%. La major part d'aquesta abstenció es deu a la debilitat econòmica dels votants que viuen en els grans centres urbans que no poden permetre's el luxe de viatjar al seu lloc d'origen per votar. Això s'evidencia pel fet que en les circumscripcions dels grans centres urbans, els nivells de participació són gairebé els mateixos que en 2009.

L'absència d'una xarxa organitzada del PASOK i de ND per al transport gratuït de votants al seu lloc d'origen va jugar aquest any un paper clau. L'era dels vols xàrter, vaixells i dotzenes d'autobusos que transportaven als votants en el passat, ha acabat per als antics partits principals, que estan fortament endeutats.

De gran interès són els moviments polítics dels votants dels grans perdedors de les eleccions, el PASOK i Nova Democràcia, d'acord amb les "enquestes a peu d'urna", duites a terme per cinc grans empreses enquestadores el dia de les eleccions.

El PASOK va mantenir només el 34,4% dels quals varen votar per ell el 2009, Perdent 2.179.000 vots. La gran majoria dels seus antics votants, un 34%, es va tornar cap a l'esquerra tradicional. 19% va ser a SYRIZA, 10% a DIMAR (Esquerra Democràtica), i només el 5% va ser per al Partit Comunista, a causa de la política sectària dels seus dirigents. A la dreta del PASOK, el 8% es va dirigir als "Grecs Independents", un 4,5% a "Alba Daurada" i només el 4% va ser a ND.

ND va perdre 1.104.000 vots, i només va retenir el 53% dels seus votants a les eleccions de 2009. La major "fugida" de votants tradicionals de ND es va donar cap als Grecs Independents, un 15%, i cap a Alba Daurada, un 7,5%. Les fugides cap al DYSI de la Sra. Bakoyannis (que va quedar com extraparlamentari) varen ser només el 4,5%, fins i tot menor que els que es van dirigir a SYRIZA, que va aconseguir el 6% dels votants de ND el 2009.

És indicativa per a les perspectives dels tres primers partits en aquestes eleccions la distribució dels seus votants per edat.

El PASOK, reflectint un futur polític ombrívol, va tenir entre els votants més joves de 18-34 anys només el 7,5%. Els votants del PASOK es varen elevar fins al 10% en les edats de 35-54, mentre que només en votants d'edats major a 55 anys va aconseguir percentatges relativament alts, on va obtenir el 21% del total d'aquesta franja. ND va agrupar a la franja de 18-34 anys el 13,5%, i només el 17% en les edats entre 35-54 anys. Igual que amb el PASOK, ND només mostra una alta taxa en les edats de més de 55 anys, amb un 29,5%. La composició per edat dels votants SYRIZA revela una prometedora taxa de creixement. Així, en les edats entre 18-34 anys, SYRIZA arriba al 17,5%; i en les edats entre 35 a 54 aconsegueix el 20%, i baixa a 11,5% en les edats de majors de 55 anys.

En conjunt, els votants menors de 50 anys van votar de la següent manera: a SYRIZA el 19,7, als "Grecs Independents" el 12,3%, a ND l'11,7%, el 9,5% a Alba Daurada, el KKE rep un 8,4%, el PASOK un 8,2%, i el 5,8% per DIMAR. Els votants majors de 50 anys varen votar de la següent manera: 23,9% a ND; al PASOK, 19,4%; 15,2% al SYRIZA; al KKE, un 9,5%; "Grecs Independents". el 7,6%; 5,6% per DIMAR; i Alba Daurada, el 4,2%.

Particularment important és el fet que en el "cor" de l'edat productiva, és a dir, el tram d'edat de 45-54 anys, on SYRIZA ha tengut tradicionalment taxes baixes, ara se situa com el primer partit. Aquesta és la confirmació de la predicció que varem fer a finals de l'any passat en el nostre document sobre Perspectives per a Grècia, on estimam que la creixent popularitat de SYRIZA ho transformaria en un clàssic (i de fet, com es mostra ara, el principal), partit obrer de masses.

Cap a unes noves eleccions – Endavant! Per un govern de l'Esquerra!

Els resultats de les eleccions varen trencar els plans de la classe dominant i de la “Troika” per a l'establiment d'un govern de coalició dels partits burgesos, i varen posar a SYRIZA en l'òrbita del poder per formar un govern de l'esquerra.

En els darrers dies la classe dominant, enfrontada per primera vegada des de 1944 amb la possibilitat de la pujada al govern d'un partit que pertany al moviment comunista grec, va revelar el seu pànic en deslligar una campanya de difamació i provocació contra SYRIZA. Així, la direcció de Nova Democràcia i del PASOK, que fins ara han servit fidelment als interessos dels banquers a costa del poble, de sobte, des d'una suposada "sensibilitat democràtica", es varen mostrar disposats a recolzar a un govern amb Alexis Tsipras com a Primer Ministre "per negociar el Memoràndum" ...

Amb aquest truc brut, van tractar en el millor dels casos de convertir a SYRIZA en un ostatge polític, danyant irreparablemente el partit als ulls de les masses treballadores; i en el pitjor dels casos, atribuir-li la responsabilitat de "l'anarquia del país" i "incertesa" provocada a l'economia per les noves eleccions. En aquesta campanya insidiosa, un paper important va ser exercit per la direcció de DIMAR (Esquerra Democràtica, escissió per la dreta de SYRIZA fa un any), qui va cridar a SYRIZA a unir-se a un govern "d'ampla majoria parlamentària", és a dir, a una coalició amb la burgesia i els seus dirigents.

Afortunadament, fins ara, la direcció de SYRIZA, malgrat contratemps individuals de Papadimoulis i Dragasakis, manté en general una actitud de rebuig a la coalició amb els partits burgesos. En la nostra opinió, el més sòlid enfocament per al company president en un procés de "mandat exploratori" seria la devolució immediata del mandat del govern a la Presidència de la República, ja que no hi ha possibilitat de formar un govern amb el Partit Comunista, degut tant a un insuficient nombre d'escons entre els dos partits, com a la persistent negativa de la direcció del Partit Comunista [Això va ser el que finalment va ocórrer. Nota de Traductor]. En canvi, les reunions amb Samaras (dirigent de ND) i el Sr. Venizelos, acordades pel temor que SYRIZA pogués ser estigmatitzada com una força que promou "l'anarquia", va sembrar la confusió i la preocupació entre els milers de simpatitzants de l'esquerra, pel perill d'acabar atrapat en un govern amb la burgesia.

Els marxistes de Synaspismos, que publicam el periòdic Revolució (Epanastasi) i la revista Veu Marxista (Marxistiki Foni), des del primer brut intent de transformar a SYRIZA en un ostatge d'un govern burgès, varem defensar l'opció de noves eleccions, amb la finalitat de demanar al poble un mandat clar per a un govern de l'esquerra.

Com hem destacat a la nostra recent declaració, aquest mandat clar hauria de basar-se en un programa que cancel·li el deute, que elimini totes les mesures anti-obreres dels darrers anys, i estableixi una economia planificada amb la socialització de les seves palanques fonamentals. Aquest govern hauria de convidar als treballadors d'Europa a lluitar per estendre el seu exemple polític i mostrar la solidaritat pràctica amb els treballadors de Grècia que lluiten contra les violentes represàlies que estan sent preparades en contra seva pel Capital internacional i la “Troika”.

També varem posar l'accent que, després d'exposar plenament el paper que li va correspondre a la direcció de DIMAR com a executor voluntari dels plans de la burgesia contra SYRIZA, l'únic aliat de SYRIZA podia ser el Partit Comunista. No obstant això, ja que la direcció del Partit Comunista nega sistemàticament aquesta perspectiva, hem de demanar als treballadors que recolzin massivament a SYRIZA en la lluita per un govern d'esquerra, insistint en la necessitat que els treballadors garanteixin, a través de la seva pròpia organització a cada barri i lloc de feina, la victòria electoral de SYRIZA i l'aplicació d'un veritable programa socialista.

Aquesta és l'única manera d'honrar el suport que la classe obrera i els pobres ens van donar el 6 de maig i transformar permanentment la seva actual esperança perquè sigui mobilitzada cap a un canvi social radical.

CAP CONSULTA!

CAP TIPUS DE COOPERACIÓ AMB ELS PARTITS BURGESOS!

UN GOVERN DE L'ESQUERRA AMB UN PROGRAMA SOCIALISTA, LA ÚNICA SOLUCIÓ PER A GRÈCIA!

UNS ESTATS SOCIALISTES UNITS, LA ÚNICA SOLUCIÓ PER A EUROPA