Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçut la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari.
[Source]
Aquests dirigents però en cap cas actuaren de manera “tumultuària”, mostrant en tot moment una actitud pacífica. Però no són aquests polítics qui veritablement han estat jutjats, sinó el referèndum de l’1-O i l’aixecament de tot un poble per la seva llibertat. L’Estat necessita reafirmar la seva autoritat mitjançant un càstig exemplar. No pot permetre cap qüestionament a la seva supremacia, i, encara menys, a la seva unitat. I és que la unitat nacional és un dels pilars del règim del 78 i del capitalisme espanyol. Històricament, la feble i parasitària classe dominant espanyola només ha pogut imposar-se i assegurar la unitat del seu Estat mitjançant la coacció i la violència envers les nacionalitats oprimides, de la mateixa manera que només ha pogut defensar la seva propietat i privilegis envers els explotats amb el fuet de la repressió. La classe dominant espanyola només pot respondre a les exigències del dret a l’autodeterminació amb un puny de ferro.
L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. D’aquest corol·lari és deriva una conclusió crucial: a l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté. Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan formidable. Clarament, partits porucs i de caire reformista i petitburgès com ERC i PDECAT no poden dur a terme aquesta tasca, només en poden fer demagògia, mentre retornen a l’autonomisme i, en el pla social, continuen amb una política de retallades al servei de la patronal. Avui, el moviment republicà es troba a la cruïlla. Les sentències i les detencions dels CDR preparen el terreny per a noves onades repressives que cerquen la total domesticació dels dirigents d’ERC i PDECAT. Aquesta tendència només es pot revertir donant-li a la lluita contra les sentències un tarannà revolucionari i massiu que aclapari l’Estat. Per això cal una direcció revolucionària per al moviment republicà. Els dirigents d’ERC i PDECAT demanaran “unitat”, és a dir, unitat rere la seva línia derrotista. Cal respondre que la unitat d’acció és totalment compatible amb la crítica política.
En aquest sentit, la CUP, únic partit republicà conseqüent, té un important paper a jugar, oferint un nou camí de ruptura amb l’Estat. Mentre els dirigents d’ERC, PDECAT i els seus succedanis cridaran a la calma, i plantejaran protestes que només serviran a treure fum, la CUP ha de cridar a la mobilització sostinguda, tractant d’eixamplar el moviment al gruix de la classe treballadora, fent servir el seu poder econòmic mitjançant les vagues, i lligant la lluita per l’amnistia dels presos polítics a la lluita per la transformació social. L’únic aliat fiable amb qui podem contar en aquesta lluita no és la Unió Europea ni la “comunitat internacional”, és la classe treballadora i el jovent de la resta de l’Estat, car ens exploten els mateixos paràsits i ens oprimeix el mateix jou. Així doncs, hem d’apel·lar activament a la seva solidaritat. Cal defugir les actuacions i provocacions de petits grups i basar-nos en l’acció de masses, com feien les armilles grogues a França i fa ara el poble equatorià. Aquestes tasques s’han d’impulsar mitjançant assembles massives a cada barri, poble, lloc de treball i d’estudi, que unifiquin els CDR, el moviment pro amnistia, els sindicats, el moviment estudiantil, etc., amb estructures democràtiques, i que coordinin el seu funcionament amb delegats triats per les bases i revocables en tot moment. Aquestes assemblees, correctament centralitzades i dotades d’un programa per a la transformació social, poden desenvolupar-se en el baluard revolucionari que el moviment republicà necessita per triomfar.
Llibertat presos polítics! Mobilització sostinguda contra les sentències!
Assemblees massives a cada barri i lloc de treball i estudi!
Escollim delegats per coordinar i centralitzar la lluita!
Cap confiança en els dirigents covards d’ERC i PDECAT!
Contra l’Estat capitalista espanyol, la vaga general de la classe obrera organitzada!
Per aconseguir la república cal una revolució!
Per la república socialista catalana, espurna de la revolució ibèrica!