Catalan

El capitalisme està a una de les crisis més profundes de la seva història. És una crisi econòmica, social i política, la qual s’està expressant en confusions polítiques i fent augmentar la lluita de classes per tot el planeta. Mentre la classe dirigent atemptava per enterrar el marxisme, aquesta teoria revolucionària mai no havia estat tan rellevant com avui. En aquest article actualitzat, Alan Woods explica l’essència del Marxisme i el seu paper avui en dia.

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. A l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté. Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan

...

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçut la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari.

Germans: Durant els últims anys de revolució (1848-1849) la Lliga ha justificat plenament la seva existència. Primer: per la vigorosa activitat dels seus membres; en tots els llocs on es van produir moviments van estar a l’avantguarda, a la premsa, a les barricades i en els camps de batalla del proletariat, com l’única classe revolucionària de la societat. Segon: a través de la concepció de l’alçament que en conjunt tenia la Lliga, segons va ser enunciada en la carta circular del Congrés Central Executiu en 1847, i particularment en el Manifest Comunista. Aquesta concepció ha estat ratificada pels esdeveniments dels dos anys últims.

El passat 23 de setembre 9 activistes dels Comitès de Defensa de la República van ser detinguts en una operació (“Judes”) que tenia com a objectiu provocar el màxim impacte. Més de 500 efectius de la Guàrdia Civil, fortament armats, tombant portes de matinada, fent escorcolls sense la presència d’advocats, amb acusacions fora de tota mesura (rebel·lió, terrorisme, tinença d’explosius). Pocs dies després, el jutge decretava presó incondicional sense fiança pels 7 detinguts que havien sigut traslladats a l’Audiència Nacional, encausats per terrorisme, tinença d’explosius i conspiració per causar estralls.

Davant de la convocatòria d’eleccions generals el 10 de novembre, el debat sobre l’abstencionisme ha ressorgit amb força a la CUP. Com el 28A, des de L’Octubre considerem que seria positiu que la CUP s’hi presentés. No tenim cap mena d’il·lusió en el parlamentarisme, i encara menys a l’Estat espanyol on la democràcia burgesa és particularment retrògrada (com novament evidencia l’escandolós empresonament dels set detinguts dels CDR). Pensem però que el parlament s’ha de fer servir com a altaveu per portar el nostre missatge revolucionari arreu de Catalunya i de l’Estat. L’ús revolucionari del parlament burgès no és nou, i té un llarg recorregut al moviment comunista. Publiquem a

...

Davant la nova repressió del règim del 78, des de l’Octubre, part del Corrent Marxista Internacional, ens hi oposem frontalment. Les 9 detencions d’avui tenen totes les característiques d’un nou montatge policial. El comunicat de la Guàrdia Civil diu textualment que els detinguts “podrían estar preparados para llevar a cabo acciones violentas”, y “localizar, y en su caso, incautar pruebas”. Aquestes accions tenen la complicitat dels principals mitjans de comunicació: La Vanguardia diu “la Guardia Civil ha requisado material explosivo” matisant que és “pirotécnico”. La fiscalia els acusa de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius.

El moviment de la vaga climàtica internacional està tenint ressò arreu del món. Al llarg de l’any passat, durant el transcurs de diversos dies de lluita a nivell mundial, milions de joves de més de 100 països van abandonar les escoles per unir-se a les protestes del “Fridays for Future” (‘Divendres pel Futur’), exigint mesures immediates contra la crisi climàtica.

El moviment de la vaga climàtica internacional està tenint ressò arreu del món. Al llarg de l’any passat, durant el transcurs de diversos dies de lluita a nivell mundial, milions de joves de més de 100 països van abandonar les escoles per unir-se a les protestes del “Fridays for Future” (‘Divendres pel Futur’), exigint mesures immediates contra la crisi climàtica.

Milions de persones van participar a la vaga general a Brasil el darrer 14 de Juny, amb manifestacions a 380 ciutats arreu del país. La vaga ha estat convocada per rebutjar la proposada contrareforma del sistema de pensions que el govern de Bolsonaro promulga, però també dirigida en oposició a les retallades en educació, les quals han dut milions de manifestants als carrers entre el 15 i 30 de Maig.

El nombre de baixes a mans de les milícies de les Forces de Recolzament Ràpid (RSF) a Sudan, després de la repressió de la protesta la setmana passada, arriba a 113. Però si els “gerifalts” que ordenaren aquest carnisseria pensaven que aixafarien la revolta del poble sudanès, clarament van calcular malament.

Les eleccions del 26 de maig, municipals, autonòmiques i europees, han tornat a confirmar la victòria de les esquerres a les eleccions generals del 28 d’abril passat. A les eleccions municipals, les més rellevants, les esquerres estatals i nacionalistes varen aconseguir el 48,7 %, mentre que la dreta estatal i nacionalista va assolir el 42 %. A les eleccions europees, amb un nivell similar de participació, la victòria del bloc d’esquerres va ser encara més marcada: 51,13 % contra el 41,33 %. A més d’això, hi ha els vots de Junts per Catalunya (el partit de Puigdemont), més d’1 milió (el 4,58 %), que seria incorrecta ubicar-los mecànicament dins de les dretes, ja que fonamentalment tenen

...

El foc que va destruir en part a Notre Dame és una tragèdia per a tothom qui aprecia els èxits culturals, artístics i arquitectònics de la humanitat. El capitalisme està minant els seus propis èxits del passat i els de societats anteriors, un fet que es reflecteix clarament quan es fa una ullada més de prop al que va passar a París el dilluns 15 d’abril.

Hem derrotat el “trifachito”. La reacció neofranquista no va passar en aquestes eleccions. Tot i explotar els prejudicis més baixos i roïns de les capes més endarrerides de la població, la dreta va mossegar la pols en el seu intent d’assolir La Moncloa. Les famílies obreres, la joventut, la dona treballadora, les nacionalitats oprimides, i tot el que hi ha de progressista a la societat espanyola, varen tancar files per a impedir l’arribada d’un govern que amenaçava amb ser el més reaccionari en 40 anys.