Els greus esdeveniments del darrer cap de setmana, amb l’empresonament el divendres 23 dels ex-consellers Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, i de l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i l’arrest a Alemanya el diumenge 25 de Puigdemont amb l’ajuda dels serveis secrets espanyols, marquen un punt d’inflexió en la situació a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Els greus esdeveniments del darrer cap de setmana, amb l’empresonament el divendres 23 dels ex-consellers Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, i de l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i l’arrest a Alemanya el diumenge 25 de Puigdemont amb l’ajuda dels serveis secrets espanyols, marquen un punt d’inflexió en la situació a Catalunya i a la resta de l’Estat. És un atac intolerable i sense precedents als drets democràtic-nacionals de Catalunya en concret, i als drets democràtics i les llibertats civils en general. Aquesta escomesa repressiva tindrà conseqüències molt serioses per al futur de Catalunya i de l’Estat espanyol. És fonamental establir una estratègia de resistència que ens permeti per front amb efectivitat a l’autoritarisme del règim del 78.

El president del Parlament Roger Torrent ha convocat una sessió d’investidura urgent amb Jordi Turull com a candidat, davant les amenaces escandaloses del jutge Llarena que l’ha citat a ell i a d’altres diputats el divendres amb l’amenaça d’empresonar-los. Aquesta decisió ha posat novament l’atenció en la posició que ha de prendre la CUP sobre aquesta investidura. Desde Revolució volem fer pública la nostra posició amb aquests 10 apunts.

L’espurna que ha provocat aquesta mobilització ha estat la ridícula pujada del 0,25 % de les pensions –no arriba a 1-2 euros de mitjana al mes— mentre que el govern del PP presumeix del creixement econòmic i de l’augment de l’ocupació. A això s’hi han sumat les declaracions provocadores de Rajoy i els seus, demanant que la gent estalviï i se subscrigui a un pla privat de pensions.

El diumenge el poble de Barcelona va expressar massivament el seu rebuig a la monarquia borbònica. Una monarquia que és hereva directa del franquisme, que va ser utilitzada per les oligarquies de la dictadura com a salvaguarda dels seus interessos, que està enfonsada en la corrupció i gaudeix d’una impunitat desvergonyida, amb una fortuna mai explicada, i que, per sobre de tot, es va implicar de manera directa en la repressió contra els drets democràtics dels catalans i les catalanes, sobre tot arran del discurs autoritari i neo-franquista del rei del 3 d’octubre. Una monarquia que ha estat rebutjada a les urnes pel poble català en tres ocasions, el 27-S de 2015 i el 1-O i el 21-D de l’any passat. Segons l’última enquesta del CEO, un 60,3% dels catalans no sent cap confiança vers la corona. El règim, amb el recolzament dels Mossos d’Esquadra, que, com han assenyalat molts companys i companyes, “mai han sigut nostres”, van haver de tancar el centre de la ciutat perquè el rei pugues assistir al sopar al Palau de la Música. Perquè el “rei dels catalans” pugui visitar “els seus súbdits” s’ha de militaritzar la ciutat de Barcelona. Això és mirall fidedigne del descrèdit al que ha arribat la monarquia.

El dimecres 27 de desembre els companys Oriol Ciurana i Marta Llorens van ser arrestats per negar-se a declarar davant del jutjat d’instrucció número 2 de Reus. Han estat imputats per “delictes d’odi” en una causa impulsada per la policia nacional i Ciutadans. Se’ls acusa de signar una declaració arran d’un ple municipal per la retirada de les forces policial que l’1-O van colpejar els veïns i veïnes i van sembrar el pànic arreu el Camp de Tarragona, i pel seu presumpte paper en les mobilitzacions contra la presència dels agents els dies successius al referèndum.

Ens enfrontem a unes eleccions que, com diem des de la CUP, són il·legítimes i imposades dins del marc repressiu i autoritari del 155. Tenen lloc després de setmanes d’empresonaments i intimidacions i després de la jornada de violència policial sense precedents de l’1-O. Aquesta repressió no només ha colpit els dirigents de JxSí i de l’ANC i Òmnium, que representen els casos més visibles i dramàtics, sinó el camp sobiranista en general i les institucions de la Generalitat. Hi ha hagut un allau d’imputacions i d’amenaces que cerquen generar un clima de por. L’Estat s’ha estat recolzant sobre la mobilització espanyolista i la histèria nacionalista a Catalunya i pertot, donant oxigen a grups feixistes i creant una atmosfera de xovinisme. Estem parlant de l’acció decidida de tot el règim del 78, el govern, el PSOE y Cs, la judicatura, la monarquia, els grans mitjans de comunicació burgesos, la patronal (catalana i espanyola), etc. En aquesta situació, el sobiranisme es trobarà amb tota mena d’obstacles i travetes que faran d’aquestes eleccions una batalla desigual. L’excepcionalitat del moment es resumeix en que els dos principals partits sobiranistes tenen els seus caps de llista a la presó o a l’exili. De nou, es mostra la veritable natura del règim del 78 i de la constitució espanyola: repressiva, hostil al dret a l’autodeterminació i a la llibertat en general, i al servei d’unes elits corruptes i reaccionàries.

L'Estat espanyol pretén aparèixer com el vencedor a la batalla inacabada contra l'independentisme català, però el fet més significatiu del succeït aquests dos darrers mesos ha estat el desenvolupament del major moviment de desobediència civil que hi ha hagut mai a l'Estat espanyol en 40 anys. Aquest moviment ha estat protagonitzat per milions de persones comunes i corrents, ha tingut característiques revolucionàries i ha posat en escac el règim del 78 i al seu aparell d'estat heretat del franquisme. Les lliçons a treure d'aquest conflicte, el qual està lluny d'haver conclòs, són precioses; i ajudaran a forjar la consciència revolucionària de la nova generació, a Catalunya i a tot l'Estat.

L'empresonament sense fiança dels 8 membres del govern que han anat a declarar davant l'Audiència Nacional és un absolut escàndol i una violació greu dels drets democràtics més elementals per part del règim del 78. Recordem que estan imputats per haver tirat endavant el referèndum d'independència de l'1 d'octubre, és a dir, per l'exercici d'un dret democràtic bàsic que havia estat decidit pel Parlament de Catalunya.

El dia d’ahir, el 27 d’octubre, fou una jornada històrica: per primera vegada des de que Companys sortí al balcó del Palau de la Generalitat és proclamada la república catalana. És també la primera vegada, des de que els feixistes aixafaren la segona república fa gairebé 80 anys, que una part de l’Estat espanyol assumeix la república com a forma de govern, rebutjant als Borbons i al règim del 78, hereu directe del franquisme.