Reproduïm a continuació alguns extractes del llibre de 1920 de Lenin “L’esquerranisme: malaltia infantil del comunisme”, on parla de l’actitud dels comunistes anglesos (una minoria encara petita el 1920) davant la possibilitat de que dirigents reformistes del Partit Laborista (que gaudien d’un suport molt ampli entre la classe obrera) arribessin al poder. Segons Lenin, la millor forma de desfer-se d’aquests dirigents era comprometre’ls en la pràctica. Això fins i tot implicava donar-los, críticament, un cop de mà per arribar al poder. Aquella era la forma de mostrar a la seva base obrera la bancarrota d’aquests dirigents, i la seva incapacitat de resoldre els problemes més bàsics de les masses, i així generant la confiança i les condicions que permetessin als comunistes guanyar-se la base social dels laboristes. La condició era de mantenir una posició ferma, una política propia independent i no generar il·lusions. L’escola del reformisme laborista havia de ser doncs una etapa necessària del procés revolucionari, permetent una ulterior radicalització cap als comunistes. Ens sembla un document rellevant per als debats que s’estan desenvolupant sobre la crisi del govern estatal i la moció de censura.

Dimarts, dia 24 de maig, estava previst que el raper Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, s’entregàs a la policia per a complir la seva condemna a tres anys i mig de presó per “enaltiment del terrorisme”, “injúries a la Corona” i “amenaces” a les seves lletres. Abans de complir condemna per les seves opinions ha decidit fugir del país i anar a l’exili. La llista espanyola d’exiliats polítics suma un nou membre.

Finalment, després de gairebé 5 mesos des de les eleccions autonòmiques, Catalunya torna a tenir president de la Generalitat. La voluntat del regim del 78 de vetar Puigdemont i d’investir un candidat sense problemes judicials s’ha acabat imposant, després de 4 investidures fallides i més presos polítics. La furiosa onada repressiva de l’Estat per aturar l’independentisme ha portat a la suspensió de l’autonomia, ha colpit la llibertat d’expressió i ha minvat els drets democràtics més fonamentals. Mai ha quedat tan clar el tarannà neo-franquista i autoritari de l’Estat espanyol, hereu directe de la dictadura. La repressió també s’ha traslladat al pla internacional, amb l’intent d’implicar Escòcia, Bèlgica, Suïssa i Alemanya en els casos contra polítics independentistes.

El passat dia 27 d’abril es va confirmar que l’últim dels nostre companys paquistanesos segrestats va ser llibertat pels Rangers. Ens sentim alleujats de tornar a tenir-los amb nosaltres segurs i agraïts amb tots els camarades i simpatitzants que van participar en la nostra campanya de solidaritat, que va ser fonamental per a protegir als segrestats. Publiquem a sota el missatge de la Aliança de la Joventut Progressista (PYA), que celebra el retorn segur dels nostres companys i la victòria de la campanya internacional.

Els greus esdeveniments del darrer cap de setmana, amb l’empresonament el divendres 23 dels ex-consellers Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, i de l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i l’arrest a Alemanya el diumenge 25 de Puigdemont amb l’ajuda dels serveis secrets espanyols, marquen un punt d’inflexió en la situació a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Els greus esdeveniments del darrer cap de setmana, amb l’empresonament el divendres 23 dels ex-consellers Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, i de l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i l’arrest a Alemanya el diumenge 25 de Puigdemont amb l’ajuda dels serveis secrets espanyols, marquen un punt d’inflexió en la situació a Catalunya i a la resta de l’Estat. És un atac intolerable i sense precedents als drets democràtic-nacionals de Catalunya en concret, i als drets democràtics i les llibertats civils en general. Aquesta escomesa repressiva tindrà conseqüències molt serioses per al futur de Catalunya i de l’Estat espanyol. És fonamental establir una estratègia de resistència que ens permeti per front amb efectivitat a l’autoritarisme del règim del 78.

El president del Parlament Roger Torrent ha convocat una sessió d’investidura urgent amb Jordi Turull com a candidat, davant les amenaces escandaloses del jutge Llarena que l’ha citat a ell i a d’altres diputats el divendres amb l’amenaça d’empresonar-los. Aquesta decisió ha posat novament l’atenció en la posició que ha de prendre la CUP sobre aquesta investidura. Desde Revolució volem fer pública la nostra posició amb aquests 10 apunts.

L’espurna que ha provocat aquesta mobilització ha estat la ridícula pujada del 0,25 % de les pensions –no arriba a 1-2 euros de mitjana al mes— mentre que el govern del PP presumeix del creixement econòmic i de l’augment de l’ocupació. A això s’hi han sumat les declaracions provocadores de Rajoy i els seus, demanant que la gent estalviï i se subscrigui a un pla privat de pensions.

El diumenge el poble de Barcelona va expressar massivament el seu rebuig a la monarquia borbònica. Una monarquia que és hereva directa del franquisme, que va ser utilitzada per les oligarquies de la dictadura com a salvaguarda dels seus interessos, que està enfonsada en la corrupció i gaudeix d’una impunitat desvergonyida, amb una fortuna mai explicada, i que, per sobre de tot, es va implicar de manera directa en la repressió contra els drets democràtics dels catalans i les catalanes, sobre tot arran del discurs autoritari i neo-franquista del rei del 3 d’octubre. Una monarquia que ha estat rebutjada a les urnes pel poble català en tres ocasions, el 27-S de 2015 i el 1-O i el 21-D de l’any passat. Segons l’última enquesta del CEO, un 60,3% dels catalans no sent cap confiança vers la corona. El règim, amb el recolzament dels Mossos d’Esquadra, que, com han assenyalat molts companys i companyes, “mai han sigut nostres”, van haver de tancar el centre de la ciutat perquè el rei pugues assistir al sopar al Palau de la Música. Perquè el “rei dels catalans” pugui visitar “els seus súbdits” s’ha de militaritzar la ciutat de Barcelona. Això és mirall fidedigne del descrèdit al que ha arribat la monarquia.