Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. A l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté. Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan formidable. Clarament, partits porucs i de caire petitburgès com ERC i PDECAT no poden dur a terme aquesta tasca, només en poden fer demagògia. Efectivament, els esdeveniments d’aquests dies han posat de relleu la total bancarrota moral i política del Govern de la Generalitat. Sense voluntat ni capacitat d’enfrontar-se a l’Estat, aquests botiflers han d’acatar les seves ordres, reprimint a sang i foc les protestes contra les sentències i anomenant “infiltrats” i “provocadors” al jovent independentista.

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçut la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari.